El cant de la Sibil·la en la seva veu original (Oracles Sibil·lins VIII 217–250)
El cant de la Sibil·la és un element molt característic del nadal insular, però abans de la prohibició derivada del concili de Trento (1545–1563) era comú a tot el sud-est europeu. Encara que les versions catalanes semblen provenir de les occitanes [vegeu, però, les notes de transmissió textual de Sadurní Martí], totes es basen en darrer terme en l’anomenat Iudicii signum, una traducció d’un original grec feta per Sant Agustí d’Hipona (354–430) i continguda en la Ciutat de Déu XVIII 23. Aquest mateix autor ens conta com va arribar a les seves mans el tom dels Oracles Sibil·lins on es troba contingut aquest fragment. De fet, el títol Iudicii signum no és més que la tradició antiga d’agafar el primer o primers mots d’una obra per a titular-la i es correspon al grec κρίσεως σημεῖον ‘senyal del judici’, que en la versió grega no encapçalen la composició. Sant Agustí pren aquests versos, atribuïts a la Sibil·la d’Eritrea, per a exemplificar com fins i tot entre els pagans s’havia profetitzat la vinguda de Crist. Entre altres coses, aprofita per comentar l’acròstic de l’original (o sigui el missatge que es llegeix a partir de la primera lletra de cada vers) i remarcar que la seva traducció manté aquest joc (amb les mateixes lletres gregues transcrites amb només tres incongruències i mantenint fins i tot la confusió ι / ει grega, Χρειστός per Χριστός, Creistos) juntament amb una acurada mètrica llatina (hexàmetres tant a l’original grec com a la seva traducció). No recull, però, els set darrers versos, que corresponen al mot grec σταυρός ‘creu’.
Com s’ha dit, aquesta composició es troba dins d’un recull grec titulat Oracles Sibil·lins, de fet es troba en el seu vuitè llibre i correspon als versos 217–250. Es tracta de revelacions divines atribuïdes a les sibil·les compostes en un període de segles, entre el II i el VI d.C., motiu pel qual els seus referents són molt variats. Conformen una interessant font per a l’estudi de les interaccions entre elements pagans, cristians i jueus. El fragment que ens ocupa, tanmateix, està compost a partir d’imatges apocalíptiques dels diferents llibres del Nou Testament, encara que té unes poques referències paganes (l’Hades, el Tàrtar, el Caos…) per conferir-li un aire pagà que faci versemblant l’autoria sibil·lina del text. Un exemple molt clar d’això darrer és el vers 231 (15):
Θρῆνος δ’ ἐκ πάντων ἔσται καὶ βρυγμὸς ὀδόντων
Tunc erit et luctus stridebunt dentibus omnes (traducció de Sant Agustí)
ἐκεῖ ἔσται ὁ κλαυθμὸς καὶ ὁ βρυγμὸς τῶν ὀδόντων (Evangeli de Lluc XIII 28)
ibi erit fletus et stridor dentium (Vulgata, Lluc XIII 28)
Llavors hi haurà plany i el cruixit de dents.
Sense més dilació, podeu consultar l’original grec amb una traducció catalana ‘de batalla’ i també la traducció llatina de Sant Agustí d’Hipona. Esper que tot plegat pugui servir perquè els curiosos copsin d’on surt aquesta tradició tan especial i estimada de les nostres contrades.
Oracles Sibil·lins VIII 217–250
Acròstic ΙΗΣΟϒΣ ΧΡΕΙΣΤΟΣ ΘΕΟϒ ϒΙΟΣ ΣΩΤΗΡ ΣΤΑϒΡΟΣ
Ἱδρώσει δὲ χθών, κρίσεως σημεῖον ὅτ’ εσται.
Ἥξει δ’ούρανόθεν βασιλεὺς αἰῶσιν ὁ μέλλων,
Σάρκα παρὼν πᾶσαν κρίναι καὶ κόσμον ἅπαντα.
Ὄψονται δὲ θεὸν μέροπες πιστοὶ καὶ ἄπιστοι 220
Ὕψιστον μετὰ τῶν ἁγίων ἐπὶ τέρμα χρόνοιο.(5)
Σαρκοφόρων δ’άνδρῶν ψυχὰς ἐπὶ βήματι κρίνει,
Χέρσος ὄταν ποτὲ κόσμος ὅλος καὶ ἄκανθα γένηται.
Ῥίψουσιν δ’εἴδωλα βροτοὶ καὶ πλοῦτον ἅπαντα.
Ἐκκαούσει δὲ τὸ πῦρ γῆν οὐρανὸν ἠδὲ θάλασσαν 225
Ἰχνεῦον, ῥήξει τε πύλας εἱρκτῆς Ἀίδαο. (10)
Σὰρξ τότε πᾶσα νεκρῶν ἐς ἐλευθέριον φάος ἥδει
Τῶν ἁγίων· ἀνόμους δὲ τὸ πῦρ αἰῶσιν ἐλέγξει.
Ὁππόσα τις πράξας ἔλαθεν, τότε πάντα λαλήσει
Στήθεα γὰρ ζοφόεντα θεὸς φωστήρσιν ἀνοίξει. 230
Θρῆνος δ’ ἐκ πάντων ἔσται καὶ βρυγμὸς ὀδόντων. (15)
Ἐκλέιψει σέλας ἠελίου ἄστρων τε χορεῖαι.
Οὐρανὸν εἱλίξει, μήνης δὲ τε φέγγος ὀλεῖται.
Ὑψώσει δὲ φάραγγας, ὀλεῖ δ’ ὑψώματα βουνῶν,
Ὕψος δ’ οὐκέτι λυγρὸν ἐν ἀνθρώποισι φανεῖται. 235
Ἱσά δ’ ὄρη πεδίοις ἔσται καὶ πᾶσα θάλασσα (20)
Οὐκέτι πλοῦν εἴξει. γῆ γὰρ φρυχθεῖσα τότ’ ἔσται
Σὺν πηγαῖς, ποταμοί τε καχλάζοντες λείψουσιν.
Σάλπιγξ δ’ οὐρανόθεν φωνὴν πολύθρηνον ἀφήσει
Ὡρύουσα μύσος μέλεον καὶ πήματα κόσμου. 240
Ταρταρεον δὲ χάος δείξει τότε γαῖα χανοῦσα. (25)
Ἡξουσιν δ’ ἐπὶ βῆμα θεοῦ βασιλῆος ἅπαντες.
Ῥεύσει δ’ οὐρανόθεν ποταμὸς πυρὸς ἠδὲ θεείου.
Σῆμα δέ τοι τότε πᾶσι βροτοῖς, σφρηγὶς ἐπισημος
Τὸ ξύλον ἐν πιστοῖς, τὸ κέρας τὸ ποθούμενον ἔσται, 245
Ἀνδρῶν εὐσεβέων ζωή, πρόσκομμά δὲ κόσμου, (30)
Ὑδασι φωτίζον κλητοὺς ἐν δώδεκα πηγαῖς·
Ῥάβδος ποιμαίνουσα σιδηρείη γε κρατήσει.
Οὖτος ὁ νῦν προγραφεὶς ἐν ἀκροστιχίοις θεὸς ἡμῶν
Σωτὴρ ἀθάνατος βασιλεὺς, ὁ παθὼν ἕνεχ’ ἡμῶν. 250
Traducció
Acròstic: Jesucrist, el fill de Déu, el Salvador; la Creu.
Suarà la terra com a senyal del judici que es farà,
del cel vindrà un rei perpetual
que judicarà tota la carn i el món sencer.
Aleshores tant els fidels i com els infidels veuran Déu
excels al costat dels sants i serà la fi dels temps. 5
Judicarà des de l’estrada les ànimes dels homes, retornats a la carn,
quan tot el món haurà esdevingut erm i esbarzer.
Els mortals estimbaran els ídols i totes les riqueses.
El foc cremarà la terra, el cel i la mar
maldant per esbotzar les portes del presidi infernal. 10
Llavors tota la carn dels morts sortirà a la llum alliberadora
dels sants, mentre els impius seran sotmesos per sempre al foc.
Tot el que s’havia fet d’amagat es proclamarà
perquè Déu obrirà els pits foscos a la llum.
I hi haurà planys i cruixit de dents. 15
Desapareixerà la lluentor del sol i la dansa dels astres,
es girarà el cel i la claror de la lluna es perdrà.
S’elevaran les valls i s’esvairà l’alçada dels pujols,
els homes no copsaran mai més la vil altura.
Les muntanyes seran iguals a les planúries i cap mar 20
podrà esser solcat. Aleshores, doncs, la terra cremarà
juntament amb les fonts i els borbollejants rius cessaran.
Una trompa sonarà des del cel amb so planyívol
deplorant el crim malaurat i la sofrença del món.
El Tàrtar mostrarà el buit quan la terra s’estarà esberlant. 25
I arribaran a l’estrada de Déu tots els reis.
I fluirà del cel un riu de foc sulfúric.
Llavors s’esdevindrà un signe per a tots els mortals, un notable segell,
l’arbre de la creu per als creients, la banya anhelada,
la vida dels homes pietosos, entrebanc del món, 30
que il·luminarà amb ses aigües els cridats a les dotze fonts.
I com a pastor governarà amb vara de ferro.
Aquest és Déu, ara escrit en acròstics,
el nostre salvador immortal i rei, el que patí per nosaltres.
Traducció llatina de Sant Agustí d’Hipona (Ciutat de Déu XVIII 23)
Iudicii signum tellus sudore madescet
E celo rex adveniet per secla futurus
Scilicet in carne presens ut iudicet orbem
Unde deum cernent incredulus atque fidelis
Celsum cum sanctis eui iam termino in ipso 5
Sic anime cum carne aderunt, quas iudicat ipse
Cum iacet incultus densis in uepribus orbis.
Reicient simulacra uiri cunctam quoque gazam
Exuret terras ignis pontumque polumque
Inquirens tetri portas effringet Auerni 10
Sanctorum sed enim cuncte lux libera carni
Tradetur Sontes eterna flamma cremabit
Occultos actus retegens tunc quisque loquetur
Secreta atque deus reserabit pectora luci
Tunc erit et luctus stridebunt dentibus omnes 15
Eripitur solis iubar et chorus interit astris
Volvetur celum lunaris splendor obibit
Deiciet colles valles extollet ab imo
Non erit in rebus hominum sublime vel altum
Iam aequantur campis montes et cerula ponti 20
Omnia cessabunt tellus confracta peribit
Sic pariter fontes torrentur fluminaque igni
Sed tuba tum sonitum tristem demittet ab alto
Orbe, gemens facinus miserum variosque labores
Tartareumque chaos monstrauit terra dehiscens 25
Et coram hic domino reges sistentur ad unum
Reccidet e celo ignisque et sulphuris amnis.
Publicat per primer cop: 20/12/15.
